La història de la Banda Santa Cecília d’Atzeneta arranca en 1882, però en són els darrers vint-i-cinc anys de vida els que l’han consolidada. Aquesta formació pot presumir d’haver aglutinat músics i aficionats que participen de totes les actuacions i xiquets i joves que garanteixen la continuïtat de l’entitat.
Històricament, la primera formació musical d’Atzeneta funciona durant les dues primeres dècades del segle XX, però cal destacar la coexistència, atenent a la ideologia, de dues bandes entre els anys 1919 i 1921: la “Banda Catòlica” (La Primitiva) i una altra, patrocinada pel Partit Liberal, el nom de la qual és desconegut, però que se sap que estava dirigida per Alfredo Marco i Adell.
A més a més, es té constància que l’any 1921 es confecciona la primera bandera de la Banda, brodada per les Germanes Trinitàries i diverses dones del poble a l’escola del carrer dels Hostals.
Així, des de la fundació, la Banda sofreix diversos alts i baixos, però gràcies a l’esforç dels músics, que feien de la formació bandera i s’esforçaven per donar classe als xiquets fins i tot en les seues pròpies cases, la Banda d’Atzeneta perdura al llarg dels anys. De fet, va ser amb en Vicent Comes i Gil “El Ceguet”, un home invident però amb un gran sentit musical, que la Banda va prendre un gran impuls i va estrenar diverses obres composades pel mateix “Cento el Cego”, entre les quals el pasdoble “La fiesta mayor”.
Pel que fa a la direcció, la Banda d’Atzeneta ha tingut diverses persones que n’han ostentat la batuta: els germans Fortea (Josep i Joaquim), Escoda (el pintor), Ramiro Esteller, Rodrigo Monfort, Vicent Comes (Cento el Cego), Manuel Monerris, Josep Escrig, Cristòbal Badenes, Federico Esteller, Oswaldo Giner i Isidre Andreu, qui dirigeix la Banda des de fa quaranta anys.
De tota manera, cal anotar que quan el director Federico Esteller va deixar la Banda, aquesta va iniciar un període de retrocés fins al punt de desaparèixer. I no és fins el 1976, amb l’ajuda de músics veterans i dirigits pel mestre Oswaldo Giner, que la Banda renaix: es compren instruments i uniformes per als músics, l’agrupació s’inscriu en la Federació de Bandes i es confecciona una nova bandera subvencionada per la Cooperativa d’Atzeneta.
Amb aquestes forces renovades s’arriba a l’any 1982, moment en què es fa el primer concert per commemorar-ne el primer centenari de la fundació (1882-1982). I també en aquest període és quan es crea l’“Associació Cultural Santa Cecília d’Atzeneta”, de la qual fou el primer president Josep Aparici i Escrig.
En setembre de 1982 n’agafa la direcció Isidre Andreu i Renau i en 1983 n’és elegit president Antonio Medall i Safont, sota la procuració del qual es confeccionen els estatuts de la Banda i es crea el 1986 l’Escola d’Educands. El centre de formació adquireix un volum important i arriba a sobrepassar els 80 alumnes sent directora Maria Hermínia Andreu i Renau. Paral·lelament, la societat aconsegueix una important aportació econòmica i moral amb la col·laboració dels socis i les sòcies i de l’administració local.
Passen els anys i Antonio Medall torna a ser elegit president, mentre que Miguel Angel Carrillo passa a ocupar el càrrec de secretari. El poble d’Atzeneta del Maestrat s’agermana amb el d’Atzeneta d’Albaida, i les Bandes de les dues localitats participen activament d’aquesta unió.
Després de vuit anys, en gener de 1992, Vicent Escrig i Juan arreplega el testimoni
d’Antonio Medall en la presidència de la Banda. Aquest ocuparà el càrrec durant sis anys, fins el 1998, moment en què és elegit Alfons Ahicart i Safont. Aleshores es renova la Junta Directiva, que en gran part passa a estar formada per gent jove de la Banda, premissa que s’està mantenint en l’actualitat.
Després d’Alfons Ahicart, Vicent Aparici Villalba agafa la presidència de la Banda fins l’octubre de 2003, quan el succeeix en el càrrec Gustavo Aparici Safont, seguit de Manolo Ahicart, Xavier Pallarés, Jaume Medall, Eliseu Bellés i David Bellés, l’actual president.